7/

Tuesday, July 3

El perquè de l'èxit de Second Life

El perquè de l'èxit de Second Life

Tornat al tema de moda (Second Life, per suposat) intentaré reflexionar sobre el perquè del seu èxit. Alguns dels arguments ja shan repetit 1000 vegades. Per exemple:


1- A Second Life hi ha diners (els lindens). I aquests diners es poden comprar amb dòlars (fins aquí cap novetat de laltre món). Però el que és realment nou és que els lindens (que per exemple la gent hagi guanyat a Second Life fent qualsevol cosa) es puguin tornar a canviar per dòlars. Això obre les portes a milers i milers de persones que entren al joc bàsicament per enriquir-se. No perdem de vista que a SL, els jugadors (avatars) són propietaris de tot allò que creïn dintre del joc. Com en els temps de la conquesta de loest americà.


2- El mateixos avatar creen contínuament coses dintre del joc. Per tant, els continguts a Second Life creixen cada dia a un ritme exponencial, sense que els propietaris del joc hagin de fer res. Es diu que el Second Life creix al ritme que marquen els usuaris.

Però crec que hi ha altres causes. Per exemple:

3- El nom de Second Life és poc encertat. A Second Life no es viu una segona vida, sinó que dona una segona oportunitat de viure la pròpia. És aquell lloc on tothom és el que voldria ser. Aquesta és la seva grandesa al meu entendre i això el diferencia de molts altres jocs online de simulació massius com World of Warcraft, on els jugadors sí que porten una segona vida en un univers inventat (per exemple assumint rols de personatges del Senyor dels Anells)

4- Hi ha una relativa paritat homes/dones. Això passa a pocs jocs. I si tenim en compte que els residents a Second Life es mouen sovint a la cerca de sexe, ligues duna nit, parelles formals per casar-shi

Però de tot això, que ningú pensi que a Second Life tot són flors i violes. El potencial és immens i vindria donat per les aproximadament 20.000 persones que en tot moment estan connectades al jocs i amb qui podem interactuar. Però cal entendre que no és com la vida real. I que el que a la vida real funciona, a Second Life pot estar destinat al fracàs.

El joc està ple de fantàstic i espectaculars edificis comercials de les més prestigioses empreses. Alguns han guanyat premis internacional com la illa Dell o el Pavelló de Suècia. Però si els aneu a veure és molt possible que els trobeu deserts.

Aquest és un punt clau que sempre intento explicar als clients. Second Life té ara mateix una extensió que duplicaria la de Barcelona. Us imagineu passejar per una Barcelona on només hi ha 20.000 persones. La impressió seria de ciutat fantasma. I aquesta és la impressió quan et connectes a Second Life per primera vegada. No és que no hi hagi ningú. El problema és que tothom està concentrat en uns pocs llocs i en el 95% de Second Life no hi ha ni una ànima.

Per tant, per una bona implantació a Second Life, cal tenir present que no nhi ha prou amb tenir una illa preciosa. Cal dinamitzar el nostre espai. I organitzar activitats que puguin interessar als residents. Si no, estarem destinats al fracàs.

Abans dinstal·lar-vos al joc, mireu detingudament què fa la gent. I penseu que fer coses massives és difícil i car, però sempre us podeu adreçar a una comunitat específica. Uns exemples:

- Hi ha una illa molt activa que sha convertit en el lloc de reunió de la comunitat educativa a Second Life. Connecteu-vos-hi a lhora que vulgueu i sempre hi trobareu desenes de persones conversant i intercanviant experiències.

- John Lester, director de Neurologia de lHospital de Massachusetts, ha creat un lloc de trobada pels afectats per una malaltia anomenada Síndrome dAsperger. Els malalts es caracteritzen per tenir greus dificultats per entaular relacions socials. John Lester ha comprovat que el jocs els hi serveix per trencar barreres, per evolucionar en la seva malaltia i per millorar les seves relacions interpersonals en el món real.

Tot un exemple per qui desacredita Second Life dient que fomenta la incomunicació.

Bernat Casanovas (Bernat Dryke a Second Life)

.
Crdits: la factoria