7/

Wednesday, July 14

Simuladors de guerra

Simuladors de guerra

Lany 1951 una empresa americana fabricant dequips electrònics militars dalta tecnologia per a avions proposà a un dels seus enginyers  la construcció del millor televisor del món. Aquest enginyer, anomenat Ralph Baer, suggerí afegir algun tipus de joc interactiu a laparell perquè laparell destaqués entre la resta de televisors ja existents. Malauradament, en aquell moment la seva idea va passar desapercebuda però catorze anys més tard el senyor Baer aconseguí el finançament per desenvolupar-la gràcies a Sander Associates, el contractista de Defensa per a qui treballava i conjuntament amb el seu equip aconsegueixen desenvolupar varis prototips de jocs interactius en pantalla de TV. Al mateix temps, independentment de les invencions de Baer, un estudiant del MIT anomenat Steve Russell desenvolupa Spacewar, considerat el primer joc dordinador interactiu.

Americas Army: Aquest videojoc, desenvolupat per experts en simulació i en escenaris virtuals del Departament de Defensa de lexèrcit americà, pot descarregar-se gratuïtament per Internet, es distribueix per el propi exèrcit mitjançant CD-room i també conta amb el suport de pàgines oficials a Facebook i Youtube.

El director i ideòleg del projecte, el tinent coronel Casey Wardynski, espera educar amb aquest joc a la joventut americana mostrant una visió real i atractiva de lexèrcit actual. Els desafiaments tàctics, tècnics i físics amb els que el jugador es troba al joc són els mateixos que es trobarà a la seva primera missió al món real. En iniciar el joc cada usuari personalitza el seu soldat i, un cop finalitzat lentrenament perceptiu, podrà participar en una missió virtual en una partida multi jugador.

Under ash: Considerat el primer videojoc en format tridimensional desenvolupat a Aràbia. El director del projecte, Adnan Salim, defineix els objectius del joc com un crit de justícia, i un triomf de la veritat per sobre de la mentida, gràcies als quals molts joves àrabs podran viure lexperiència dels palestins que viuen a Jerusalem. En aquesta aplicació lusuari dirigeix un jove palestí que lluita contra lexèrcit israelià que té com a objectiu principal batre als colons israelians i rescatar a civils i soldats palestins.

Lany 1968 es fundà la companyia de solucions gràfiques de hardware i software dalta qualitat per a simuladors militars Evans & Sutherland. Des de lany 1992 lexèrcit nord americà conta amb els seus serveis, concretament en: simuladors virtuals per entrenament, planejament i concreció de les missions; simuladors per a pilots; i torres de control aeri.

Posteriorment, lany 1999 es va formar lInstitute for creative technologies a Los Angeles, Califòrnia, a partir duna iniciativa militar nord americana. Aquesta associació dacadèmics, fabricants de videojocs i  creadors de Hollywood ha esdevingut en una companyia puntera de disseny de sistemes avançats dentrenament simulat i de realitat virtual per als militars americans. El seu director, Richard Lindheim, ha declarat que els jocs són un magnífic camí per impartir informació i que nosaltres no els diem jocs, sinó simuladors informàtics de recolzament formatiu. Els principals aspectes en que es centren les seves investigacions són: Immersió: experiències de realitat; Bases de dades: emmagatzematge, organització i distribució de continguts; Guions: relats interactius; Personatges: substitució de participants humans amb participants automatitzats; Configuració: composició i iniciació dambients; Direcció: monitorització i control dexperiències.

Així doncs no podem obviar levident relació entre levolució dels videojocs amb els avenços militars, una dada molt significativa és que els principals països exportadors de videojocs  amb caràcter bèl·lic solen tenir importants forces militars.

Moltes vegades aquests videojocs que la gent veu com a simples entreteniments amagen darrere seu interesos per tal de modificar lopinió de la població davant duna guerra. És una eina amb la que facilment la gent relaciona la guerra com una cosa de menor gravetat de la que ho és en realitat, evitant critiques de grans sectors de la població contra lexèrcit i lactuació dels govers amb la gran permisivitat en aquests temes. Estaria bé que la gent és preguntes que samaga darrere dels jocs bèl·lics i se nadoni que no tot és entreteniment i diversió interactiva, sinó que també es mostren missatges ocults, com una forma de publicitat subliminal de lexèrcit en el rere fons de tots aquests jocs.

.
Crdits: la factoria