7/

Thursday, June 21

Sobre Second Life (admeto haver-me equivocat)

Sobre Second Life (admeto haver-me equivocat)

Ho reconec, el primer cop que vaig entrar a Second Life vaig dir que era un joc absurd i sense futur. Un joc de realitat virtual dels tirant a mediocres. Però admeto haver-me equivocat. Em menjo les meves pròpies paraules.

Des del començament li vaig reconèixer, això sí, un punt que podria ser decisiu: que a Second Life hi hagués una moneda, el lindes (i sense lindes poca cosa es pot fer a Second Life), i que aquesta moneda sigui canviable per dòlars. I a linrevés. És justament aquest fet, el que ha provocat que molta gent sestigui enriquint mentre juga. El joc sestà poblant de personatges com Ailin Graef (aquest és el seu nom real, a Second Life és Anshe Chung) que ja porta guanyats més dun milió de dòlars (dels de veritat, no dels virtuals, equivalent a una xifra astronòmica de lindes). Ha muntat una empresa immobiliària virtual anomenada Anshes SL Real State que es dedica a lespeculació immobiliària, comprant terrenys i illes perifèriques a baix preu per vendre-les al cap de pocs mesos (quan passen a ser cèntriques gràcies al creixement urbanístic desbordat de Second Life) pel doble o triple del seu valor de compra. Té una gran plantilla de treballadors, als quals paga generosament amb lindes.

Clar veient això, tothom sestà llençant a comprar i a vendre. I no només això, sinó a muntar els seus propis comerços i empreses. Últimament una de les trucades dels nostres clients més freqüents a la Factoria és Bernat, hem de fer alguna cosa a Second Life, no?

Fa uns mesos em dedicava a dir un contundent no ho veig clar. Però he hagut de reconduir el meu pensament negatiu envers el joc. Intento sempre aconsellar prudència i no prometre res, però tampoc puc dir-li a un client que se noblidi, mentre Second Life somple de jugadors que estan fent molt diners de les formes més diverses: organització de festes, arquitectura dedificis i decoració, guies turístics, mitjans dinformació, publicistes, planificadors de casaments (qui a la realitat li costi lligar, Second Life serà el seu paradís), detectius, etc. I per suposat sexe i més sexe (mhan dit que hi ha una prostituta que ofereix no sé quin serveis que comença a fer ombra al tal Anshe Chung).

Tal ha estat la falera inversora a Second Live, que fins i tot lempresa propietària (Linden Lab) ha hagut de limitar els canvis de dòlars/lindes permesos per persona perquè el consumisme galopant (de roba virtual, de joies virtuals i de tot virtual) està provocant una inflació galopant.

Com puc dir a un client que es deixi estar de Second Life?

I més tenint en compte que ara de moment encara es poden fer grans coses amb unes inversions força raonables.

En fi, impressionant (inflació, especulació urbanística, prostitució virtual). Diria que ni els mateixos autors del joc sho podrien haver imaginat mai.

El més curiós que he vist mai a Second Live? Laltra dia, passejant per lilla de Nova Terra vaig topar amb una curiosa manifestació: un grup dskins estaven desplegant unes pancartes amb el text De Juana a la cárcel davant del xiringuito del Gran Wyoming. Al cap duna hora hi vaig tornar a passar i em vaig trobar amb una trifulga considerable entre manifestants amb banderes espanyoles i manifestants amb ikurrinyes (molts). I el millor de tot: algú havia provocat una pluja surrealista de Marios Bross caient del cel.

Davant de tot això: ho admeto: la ficció supera la realitat.


.
Crdits: la factoria