7/

Thursday, June 21

Webs accessibles per a tothom

Internet té un potencial democratitzador immens, ja que permet accedir a qualsevol persona a grans quantitats dinformació sobre qualsevol tema.

Aquesta cita trobada en la immensitat del ciberespai seria certa si no fos que oblida que moltes persones amb alguns tipus de discapacitat (sobretot persones amb discapacitats visuals) no poden accedir a aquesta informació. Parlant de webs, allò que, per a molts, és font de democratització de la informació, per uns altres és una font de discriminació. Malgrat alguns poden pensar que ens referim a poques persones, a Espanya el 12% de la població pateix algun tipus de discapacitat.

És un incompatibilitat gens difícil de solucionar. Existeixen dissenys de webs totalment accessibles i fer que les webs ho siguin no és molt complicat per webmasters que sàpiguen què sha de fer.

Cada cop són més les empreses (de moment bàsicament grans empreses) que estan aplicant criteris daccessibilitat al disseny de seves webs, renunciant a deixar levolució daquests sitesweb en mans de personal poc qualificat que, amb uns mínims coneixement de Frontpage o el Dreamweaver, es dediquen a crear pàgines i més pàgines plenes de codi inaccessible.

Ara bé, el gruix de la responsabilitat no hauria de recaure en la voluntat daquestes empreses, sinó en ladministració pública. La legislació deixa clar que és ladministració qui ha de liderar aquest procés de convenció cap a un internet a labast de tothom.

La Llei 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico, estableix que els ens públics hauran d'adoptar, abans del 31 de desembre del 2005, les mesures necessàries per a què la informació disponible a les pàgines d'Internet pugui ésser accessible a persones amb discapacitats. Aquesta iniciativa també es recolza amb les directrius de les iniciatives d'E-europe, d'acord amb la Resolució del Consell de la Unió Europea de 25 de març de 2002, sobre el Pla d'acció E-Europe 2002, "Accesibilidad de los espacios públicos y sus contenidos".

Però mirant al nostre voltant, quina és la realitat? No em consta que hi hagi, al nostre país dades, de quantes webs dadministracions públiques són totalment accessibles, però matreviria a dir que no passen del 30 o 40% del total.

Afortunadament, no tot és negatiu: cada cop hi ha més webs accessibles municipals, algunes institucions com la Diputació de Barcelona estan fent una gran feina en aquest sentit i dades que ens arriben daltres països són encoratjadores: per exemple, els Estats Units1 tenien un 15% de webs governamentals accessibles al setembre del 2000; actualment el percetatge puja a gairebé el 80% (fan baixar molt la mitjana els estats amb menys recursos com Illinois, Dakota del Sud, Nevada, Minessota).

Hi ha dos esculls importants a salvar, principalment el desconeixement de lexistència del problema i a continuació la falta de voluntat per solucionar-lo.

El camí està marcat: aviat totes les webs de les administracions públiques hauran de ser accessibles perquè és una exigència justa i perquè la llei la recolza. És absurd continuar malbaratant recursos en el disseny o redisseny de webs que aviat estaran fora de tota normativa legal, però sobretot, és injust per un col·lectiu que té dificultats d'integració en molts àmbits i que podria deixar de tenir-ne en aquest si hi hagués mes sensibilitat al respecte.

.
Crdits: la factoria